I ha una part de la població que davant la possibilitat de conduir un vehicle, l’envaeix la por. Aquesta situació, coneguda com amaxofòbia, està produïda, com qualsevol altra fòbia, per una por irracional que impedeix afrontar la situació.
Aquests tipus de fòbies tenen en comú que la resposta és l’evitació i la fugida davant de la possible situació de fòbia.
La resposta emocional de la por és un mecanisme de defensa que té com a objectiu preservar l’espècie. Així, la majoria de nosaltres no compartiríem l’espai amb una serp verinosa (evitació), o sortiríem corrents d’un edifici en flames (fugida). Aquesta és una por racional i lògica, que no té res a veure amb el fet de fugir davant d’un plat d’olives o d’evitar portar botons (la por irracional).
Com es tracten les fòbies?
La primera qüestió a considerar és que quan s’evita una situació fòbica o se’n fuig, la por i l’ansietat que provoca la fòbia creix exponencialment al no haver-nos-hi enfrontat. Per tant, el tractament es basa en entrenament en relaxació i en l’exposició a l’estímul fòbic. Tant si l’exposició és per visualització en imaginació com per exposició real, ha de ser gradual. Posem el cas de la fòbia als ascensors: cal començar per 1. poder estar sense o amb una ansietat mínima al vestíbul d’un edifici amb ascensors; 2. poder estar sense o amb una ansietat mínima davant la porta d’un ascensor; 3. poder prémer sense o amb una ansietat mínima el botó…, i així fins a aconseguir utilitzar l’ascensor lliure d’ansietat.
I l’amaxofòbia?
Hi ha diferència entre la por a conduir i la por a portar roba amb botons. En el cas de la persona que té pànic a posar-se una camisa amb botons, si s’exposa a la seva fòbia, encara que pateixi símptomes d’ansietat (hiperventilació, opressió al pit, parestèsia a les cames o als braços, mareig, pensament que morirà si no surt ràpidament de la situació…), no és una situació de risc extrem, ni real.
Però si aquests símptomes es presenten davant d’una tasca complexa, que requereix màxima concentració i encert en la presa de decisions i en les respostes motores com és la conducció d’un vehicle de motor, on un error per bloqueig cognitiu o psicomotor pot representar un accident de trànsit, llavors el tractament s’ha de plantejar des de la perspectiva de controlar el risc d’exposició real.
En l’amaxofòbia el tractament ha de ser interdisciplinari. Un tàndem format per: un professional de la psicologia que s’encarregui de la vessant psicològica (tècniques de relaxació, l’exposició virtual en imaginació) i la figura del professor de formació viària, que (assessorat pel psicòleg) acompanyarà, en un vehicle amb doble comandament, la persona fòbica durant l’exposició real (circular per autopistes, passar per túnels, ponts, anar per carreteres sense voral, etc.).
La comunicació fluida entre aquests dos agents (psicòleg i formador) serà la millor garantia d’assolir els objectius esperats i que el conductor o conductora amb amaxofòbia pugui tornar a conduir amb seguretat, sense patir el risc de fer-se mal o fer mal a la resta d’usuaris de la via en el seu procés de vèncer la seva por a conduir.
Esperem que aquesta informació hagi estat d’utilitat. Si has detectat que tens por per conduir, a Goncal Formació t’ajudem a superar aquesta fòbia. Som especialistes en formació vial.
Goncal Formació
Cornellà, 20 setembre 2021